Administrador de finques de professió, les seves inquietuds polítiques i culturals el van portar a militar primer a la Lliga Regionalista i, posteriorment, a Esquerra Republicana de Catalunya i a fundar, amb Marcel·lí Antich, Edicions Proa l’any 1928, empresa a la qual aportà el capital inicial i que esdevingué una referència en la difusió dels clàssics de la novel·la moderna europea a Catalunya i en català. Separat d’Antich per desavinences polítiques l’any 1935, continuà en solitari al capdavant de l’editorial.
Després de la Guerra Civil Espanyola (durant la qual treballà a la Conselleria de Sanitat), s’exilià, i després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià i d’Argelers, s’establí a Perpinyà, on continuà l’empresa editorial en condicions molt precàries, bé que aconseguí publicar fins al número cent de la col·lecció “A Tot Vent”. El 1964 cedí de fet l’editorial a Joan Baptista Cendrós, el qual l’any següent la retornà a Barcelona i inicià una nova etapa. L’any 1965 Queralt acceptà una plaça de professor de castellà al col·legi Madame de Sévigné de Perpinyà, que exercí fins a la mort.