Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions. Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde (PAIGC) el 1956, del qual fou secretari general (1973) i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral.
Assolida la independència (1975), esdevingué el primer president de Cap Verd. El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral (germà d’Amílcar) a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa. Establí aleshores un règim de partit únic, el Partido Africano da Independência de Cabo Verde (PAICV), del qual fou el líder indiscutit.
A l’interior practicà un autoritarisme no excessivament virulent i en política interior es declarà no-alineat, bé que s’aproximà a Líbia i la Xina. El 1990, amb la fi de la guerra freda, hagué de cedir a les pressions de l’oposició i introduir el multipartidisme. Fou apartat del poder en perdre les primeres eleccions presidencials democràtiques per un ampli marge davant d’António Mascarenhas Monteiro.