Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij. Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius. L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia (VGIK) de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant.
Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a continuar malgrat les dificultats. Tarkovskij el recomanà a l’estudi Lenfilm, on treballà des del 1980 i rodà les seves primeres produccions de ficció i documentals, les quals, censurades, no s’estrenaren fins a l’adveniment de la perestroika . Després de l’ensorrament de l’URSS, ha esdevingut un dels directors russos més guardonats i de més projecció internacional.
A banda dels nombrosos documentals, que inclouen, entre altres Dolce... (2000) i Elegiya zhizni. Rostropovič. Vižnevskaja (2006), sobre el famós violoncelista i la seva muller, de l’obra cinematogràfica de ficció hom pot esmentar Krug vtoroj (‘El segon cercle’, 1990 ); Mat i sin (‘Mare i fill’, 1997), pel qual rebé tres premis del Festival Internacional de Moscou; Moloc (1999), premi al millor guió (del qual fou autor) al Festival de Canes; Telets (‘Taure’, 2001); i Solntse (‘El sol’, 2005), el qual, amb els dos anteriors, forma una trilogia sobre autòcrates del segle XX (Hitler, Lenin i Hirohito). Entremig rodà Russkij kovčeg (‘L’arca russa’, 2002) i posteriorment Otets i sin (‘Pare i fill’, 2003), Aleksandra (2007) i Faust (2010), recreació de l’obra de Goethe que fou guardonada amb un Lleó d’Or al Festival de Venècia del 2011.