i Aleksandr Nikolajevič Sokurov | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Aleksandr Nikolajevič Sokurov

Cinematografia
cinematografia cin
Director cinematogràfic rus.
Podvorikha, Irkutsk, 14 de juny de 1951

Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij. Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius. L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia (VGIK) de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant.

Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a continuar malgrat les dificultats. Tarkovskij el recomanà a l’estudi Lenfilm, on treballà des del 1980 i rodà les seves primeres produccions de ficció i documentals, les quals, censurades, no s’estrenaren fins a l’adveniment de la perestroika . Després de l’ensorrament de l’URSS, ha esdevingut un dels directors russos més guardonats i de més projecció internacional.

A banda dels nombrosos documentals, que inclouen, entre altres Dolce... (2000) i  Elegiya zhizni. Rostropovič. Vižnevskaja (2006), sobre el famós violoncelista i la seva muller, de l’obra cinematogràfica de ficció hom pot esmentar  Krug vtoroj (‘El segon cercle’, 1990 ); Mat i sin (‘Mare i fill’, 1997), pel qual rebé tres premis del Festival Internacional de Moscou; Moloc (1999), premi al millor guió (del qual fou autor) al Festival de Canes; Telets (‘Taure’, 2001); i Solntse (‘El sol’, 2005), el qual, amb els dos anteriors, forma una trilogia sobre autòcrates del segle XX (Hitler, Lenin i Hirohito). Entremig rodà Russkij kovčeg   (‘L’arca russa’, 2002) i posteriorment Otets i sin (‘Pare i fill’, 2003), Aleksandra (2007) i Faust   (2010), recreació de l’obra de Goethe que fou guardonada amb un Lleó d’Or al Festival de Venècia del 2011.

Llegir més...