L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota. Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale (1990-99) i Princeton (des del 1999).
Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples. Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John Sargent.
És membre de la Societat Economètrica dels EUA des del 1975, de la qual el 1995 en fou nomenat president, així com de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències (1988) i l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA (1989).