Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa. L’any 1952 fou ordenat de sacerdot. Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer (1973-76).
La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels anys seixanta. El 1998 l’Ajuntament de Mataró li concedí la medalla de la ciutat, i el 2002 la Generalitat de Catalunya la Creu de Sant Jordi.