Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània. Participà en el Congrés de Cultura Catalana (1975-77), de resultes del qual fundà juntament amb més persones l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana. El 1977 també participà en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC). Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga Trullols n'esdevingué president. Fou membre de l'Institut d'Estudis Occitans.