Llicenciat en Geografia i Història l’any 1970 i doctor en història per la Universitat Literària de València (1972), fou professor ajudant d’Història Medieval d’aquesta institució en 1972-77, any que guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’universitat en la disciplina d’Història d’Espanya a l’Edat Mitjana (Facultat de Filosofia i Lletres).
Ha estat titular de l’Institut de Cooperació Iberoamericana a Madrid durant els anys 1989-92 i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, des de l’any 1984, entitat propera al blaverisme, bé que Ferrer evolucionà cap a postures més conciliadores en la qüestió lingüística. Fou assessor cultural de l’entitat València 2000. Membre de l'Acadèmia de la Llengua Valenciana, l’any 2011 en fou elegit president substitució d’Ascensió Figueres i Górriz, i al febrer del 2017 fou reelegit.
Autor d’una cinquantena d’articles en publicacions especialitzades, és autor, entre d’altres, dels llibres La exportación valenciana en el siglo XIV (1977), Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana (1979), Historia del pueblo valenciano (1983) en col·laboració, La Corona de Aragón. Su consolidación (1988), Conquista y repoblación del Reino de Valencia (1999), Las edades de Náquera. Reconstruir la memoria histórica (2002), El Palacio del Temple de Valencia (2004) i Historia de la cultura valenciana, 1269-1499. Documentos para su estudio (2004), en col·laboració, i ha editat Coses vedades en 1393 (1975) i El Libre del Repartiment del Regne de Valencia (1979).
Membre del Consell Superior Geogràfic, ha rebut els premis d’investigació dels ajuntaments de Vila-real i València.