El seu pare fou detingut per agents soviètics i deportat a un camp de concentració a Sibèria (1951). En la seva joventut refusà formar part de les Joventuts Socialistes, i el 1965 es llicencià en teologia per la Universitat de Rostock.
Ordenat sacerdot per l’Església luterana, començà a exercir el 1967, i des del 1974 la seva activitat pastoral fou objecte de vigilància per part de la STASI, la policia política de l'Alemanya Oriental. Destacat impulsor de la lluita per la democràcia, poc abans de la caiguda del mur de Berlín (novembre del 1990) fou elegit diputat per la coalició Bündnis 90 en les primeres i úniques eleccions lliures de l’antiga RDA, però renuncià a l’escó en ser designat representant especial de la Comissió Federal per als Arxius de la STASI, que investigava els crims comesos per aquest cos.
Des de la reunificació (1990) fou proposat diverses vegades com a candidat a la presidència de la República Federal d’Alemanya. Al març del 2012, després de la dimissió de Christian Wülff, fou elegit en aquest càrrec al Bundestag per un ampli consens de socialistes (SPD), conservadors (CDU) i ecologistes. És també president (des del 2003) de l’associació Gegen Vergessen - Für Demokratie (‘Contra l’oblit - Per la democràcia’) dedicada a la lluita contra la intolerància i l’extremisme tant de dreta com d’esquerra, i és autor de nombroses publicacions sobre democràcia, drets humans i memòria històrica a l’antiga RDA, i ha insistit en el que considera nombrosos paral·lelismes entre el comunisme i el nazisme. Al febrer del 2017 fou succeït en la presidència d'Almenaya per Frank-Walter Steinmeier.
Cal destacar la seva contribució al volum col·lectiu Das Schwarzbuch des Kommunismus - Unterdrückung, Verbrechen und Terror (‘El llibre negre del comunisme - Repressió, crim i terror’, 1998), les memòries Winter im Sommer - Frühling im Herbst (‘Hivern en l’estiu, primavera en la tardor’, 2009) i Freiheit. Ein Plädoyer (‘La llibertat. Un al·legat’, 2012). Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals cal esmentar l’Orde del Mèrit de la República Federal (1995), el premi Hannah Arendt de la Fundació Heinrich Böll (1997) i el Ludwig-Börne d’assaig (2011).