física de l’estat sòlid

f
Física

Branca de la física de la matèria condensada que comprèn l’estudi de les propietats i l’estructura de la matèria sòlida, tant cristal·lina com no cristal·lina.

Constitueix la base teòrica de la ciència de materials i se serveix de disciplines com la cristal·lografia, la mecànica quàntica, l’òptica, la termodinàmica i l’electromagnetisme. Hom considera l’article del 1907 d’Albert Einstein sobre la teoria de la calor específica dels sòlids (on introduí la idea que les vibracions de la xarxa dels dels seus àtoms és responsable de les seves propietats termodinàmiques) com el primer de la física de l’estat sòlid.

Ha estat fonamental per al desenvolupament de l’electrònica, en la creació dels transistors i en l’estudi de la composició i el desenvolupament dels semiconductors. A l’inici del s. XXI estava plenament dedicada a la creació i desenvolupament de metamaterials.