Biografia
Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya. Destaquen treballs com ara Duna (1973) i Dona-arbre (1973) i exposicions com “Naturaleses naturals” (1973), a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” (1977), a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” (1981), a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Participà a la Biennal de París (1978) i a la Biennal de Venècia (1978). A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura.
Farigola (1979)
Fundació MIró, Barcelona
L’any 2000 feu donació de tota la seva obra, l’arxiu documental i personal al Museu d’Art de Sabadell, que l’any següent organitzà una exposició antològica sota el títol “Fina Miralles. De les idees a la vida”. Posteriorment ha presentat les exposicions “Nadala. Fina, sembra, que uns altres ja recolliran” (2014), “Itinerari pel traç, la pintura i la vivència” (2015), “L'illa de Firdrac” (2015) i “Paraules Fèrtils” (2017). L’any 2018 rebé el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.
Obra escrita
- Vuit poemes (1993)
- De la llum, cap a la llum (2005)
- Testament vital (2008)
Bibliografia
- R. Lozano, P. Parcerisas, A. Hurtado, A. Bassas (2001): Fina Miralles. De les idees a la vida. Museu d'Art de Sabadell