Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel. Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant (Le diable ça va), el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent (1960-74). Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses (1973), de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava (1979), del grup de música folk La Murga (1980), pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota (1987), amb Jaume Arnella, amb el qual participà també en la fundació de l’Orquestra Simfònica de la Canya (1991). El 1988 creà el festival de música folk Tradicionàrius, el 1990 participà en la fundació de l’associació TRAM (Associació Musical per la Tradició Musical) i el 1993 creà el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), una sala estable al barri de Gràcia de Barcelona dedicada a la música tradicional. Conjuntament amb Artur Blasco, el 1990 fundà la formació El Pont d’Arcalís, centrada a divulgar la música i la cançó tradicionals dels Pirineus. Organitzador dels festivals Saraus de Primavera els anys vuitanta i de la Mercè Folk (1990-2001), participà també al Mercat de Música Viva de Vic (1989-92) i, els anys 1988-99 i 2001, a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa. Compongué balls de gegants per a diferents colles, i al llarg de la seva trajectòria feu gravacions discogràfiques amb els grups dels quals formà part. Rebé el Premi Nacional de música (1991), el Premi Nacional de cultura popular (1995), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006) i la Creu de Sant Jordi (2020).