i Salvi Turró i Tomàs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Salvi Turró i Tomàs

filosofia filos
Filòsof.
Barcelona, Barcelonès, 1956

Es doctorà en filosofia (1985) per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls. És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà (2002-2005). El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte. Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia (1992-1995, 1998-2007). Ha publicat diverses monografies i traduccions en els àmbits de l’especialitat: Descartes: del hermetismo a la nueva ciencia (1985), Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofia de Kant (1996), Lliçons sobre història i dret a Kant (1997), Fonamentació i facticitat en la filosofia de l’idealisme alemany (2007, en col·laboració), René Descartes. Llibertat i generositat (2010), i Fichte: de la consciència a l’absolut (2011). Ha traduït al català obres de Descartes, Leibniz, Kant i Fichte.

Col·laboració: 
JMoMo
Llegir més...