Ingressà el 1973 en el diari Noticias per treballar en la seva secció policial, que en aquell moment dirigia Rodolfo Walsh. El cop militar de 1976 l’obligà a exiliar-se primer a París, on estudià història a La Sorbonne, i després a Madrid, on exercí de traductor i col·laborà amb mitjans com El País. Amb la reinstauració de la democràcia tornà a l’Argentina i emprengué la seva carrera literària amb títols com Ansay o los infortunios de la gloria (1984), No velas a tus muertos (1986), El tercer cuerpo (1990), La Historia (1999), Un día en la vida de Dios (2001), Valfierno (2004, Premio Planeta Argentina) o A quien corresponda (2008). A més, és autor de cròniques de viatge tan lloades com Larga distancia (1992) o El interior (2006), d’assaigs sobre el seu país com La Patria Capicúa (1995) o Argentinismos (2011), i dels tres volums de La Voluntad. Una historia de la militancia revolucionaria en la Argentina 1966-1978, que signà entre el 2007 i el 2008 amb el periodista Eduardo Anguita. Ha col·laborat amb Radio Belgrano (que l’envià un altre cop a Espanya durant els anys 1980 com a corresponsal), Tiempo Argentino, El Porteño i Página/30 (en què publicà les “Crónicas de fin de siglo” que el 1992 li valgueren el Premio de Periodismo Rey de España). També havia estat cofundador del diari Página/12 (1987) i de la revista Babel (1988). El 2011 rebé el Premio Herralde per la seva novel·la Los Living.