Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell. D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World (1951) i The Diamond Cutters (1955), evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat.
Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law (1963), i persistí en els següents volums: Necessities of Life (1966), Leaflets (1969), Diving into the Wreck (1973, guardonat amb el National Book Award), The Dream of a Common Language (1978), A Wild Patience Has Taken Me This Far (1981), An Atlas of the Difficult World (1991), Dark Fields of the Republic (1995), Midnight Salvage (1999), Fox (2001), The School Among the Ruins (2004), Telephone Ringing in the Labyrinth (2007) i Tonight No Poetry Will Serve (2011).
Amatent als canvis socials i fins i tot tecnològics (dedicà algun poema al telèfon mòbil), fou una de les veus més influents del feminisme i del pacifisme dels EUA (s’oposà tant a la guerra del Vietnam com a la de l’Iraq).
És autora també d’assaigs sobre la condició de la dona, de crítica literària i sobre política: Of Woman Born: Motherhood as Experience and Institution (1976), On Lies, Secrets, and Silence (1979), Blood, Bread, and Poetry (1986), What Is Found There: Notebooks on Poetry and Politics (1993), Arts of the Possible: Essays and Conversations (2001), i A Human Eye: Essays on Art in Society, 1997-2008 (2009).
L’any 1997 refusà per motius polítics la Medalla Nacional de les Arts. Obtingué també el premi Bollingen (2003).