i Tonino Guerra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tonino Guerra

cinematografia cin
Nom amb el qual és conegut l’escriptor i guionista italià Antonio Guerra.
Santarcangelo di Romana, Rímini, 16 de març de 1920 — Santarcangelo di Romana, Rímini, 21 de març de 2012

Mestre de professió, el 1943 fou detingut per soldats alemanys i enviat al camp de concentració de Troisdorf.

Després de la Segona Guerra Mundial, es graduà en pedagogia a la Universitat d’Urbino, i inicià una carrera literària amb reculls de poesia i de narracions, tant en dialecte romanyès (I scarabócc, 1946; La s-ciuptèda, 1950; E’ Luneri, 1954; I bu, 1972) com en italià, d’entre els quals hom pot esmentar les narracions La storia di Fortunato (1952) i la sèrie Millemosche, publicades al llarg de 1969-74.

El 1953 s’instal·là a Roma, on inicià, amb Uomini e lupi (1957), de Giuseppe de Santis, una exitosa trajectòria de guionista. Participà en bona part de les obres mestres dels més destacats directors italians, entre els quals cal citar De Sanctis (La garçonnière, 1960), Michelangelo Antonioni (L’avventura, 1960; La notte, 1961; Deserto rosso, 1964; Blow-up, 1968; Zabriskie Point, 1970), Federico Fellini (Amarcord, 1973; E la nave va, 1983, premi David di Donatello; Ginger e Fred, 1986), Vittorio de Sica (Matrimonio all’italiana, 1964), Mario Monicelli (Casanova ‘70, 1965; Caro Michelle, 1976, Il male oscuro, 1989), Franceso Rosi (Uomini contro, 1970; Tre fratelli, 1981, premi David di Donatello),  i els germans Taviani (Kaos, 1984, premi David di Donatello).

Escriví també els guions per a films de Theo Angelopoulos , entre els quals sobresurten Taxidi sta Kythira (‘Viatge a Citerea’, 1984, premi al millor guió del Festival de Canes), O melissokomos (‘L’apicultor’, 1986), To meteoro vima tou pelargou (‘El pas suspès de la cigonya’, 1991), To livadi pou dakryzei (‘La font del riu’, 2004) i I skoni tou chronou (‘La pols del temps’, 2008), i d'Andrej Tarkovskij (Nostalghia, 1983).

L’any 1983 dirigí la seva única pel·lícula, el telefilm Tempo di viaggio. Rebé nombrosos reconeixements: a més dels esmentats premis David di Donatello, el 2010 en rebé un a la trajectòria i el 2002 fou nomenat Cavaller de la Gran Creu de l’Orde de la República Italiana.

Llegir més...