Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC—, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països—. L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+.
Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents (estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs anys, han experimentat un creixement econòmic accelerat). Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundial.
La seva importància en augment en l’escenari econòmic mundial ha contribuït a una creixent cooperació en els fòrums internacionals, els quals consideren excessivament dominats per les organitzacions creades per les potències occidentals a la fi de la Segona Guerra Mundial (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, etc.). Com a resultat d’aquesta crítica, han estat impulsors de nous fòrums, com el G20 (1997), i l’any 2009 celebraren a Ekaterinburg (Rússia) la primera cimera del BRIC. En la sisena cimera celebrada el juliol del 2014 a Fortaleza (Brasil), s’acordà la creació d’un banc de desenvolupament i d’un fons de reserva amb el capital inicial a parts iguals. El 2024 se n’havien celebrat 16 cimeres.