Disseny Hub Barcelona

DHUB (sigla)
Museu del Disseny de Barcelona (ant.)

Vista del Disseny Hub Barcelona

© MPG

Centre museístic de les arts de l’objecte i del disseny de la ciutat de Barcelona.

El Museu del Disseny de Barcelona, que el setembre del 2023 adoptà el nom de l’edifici on té la seu i fou rebatejat amb el nom de Disseny Hub Barcelona, té l’origen en la integració, a partir del 2008, de tres museus municipals: el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona i el Gabinet de les Arts Gràfiques, que fins el desembre del 2012 disposaren de dos espais temporals situats al carrer de Montcada (DHUB) i al palau de Pedralbes (DHUB Museus). El 2012 s’hi integrà, a més, el Museu de Ceràmica.

Inaugurat el 13 de desembre de 2014, el Museu del Disseny comparteix la seu amb el Foment de les Arts i el Disseny (FAD) i el Barcelona Centre de Disseny (BCD) a l’edifici Disseny Hub Barcelona, situat a la plaça de les Glòries Catalanes, projectat pels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila i Francesc Gual (MBM arquitectes) en una superfície de 26.000 m2. Construït entre el juny del 2009 i el maig del 2012, la seva característica forma de paral·lelepípede és a l’origen de la denominació popular de la Grapadora. L’aparença dura de l’exterior, recobert de zinc gris, contrasta amb la lluminositat de l’interior, gràcies a les obertures que permeten l’entrada de la claror exterior. Als pisos superiors hi ha les sales de les exposicions permanents, un auditori de 320 places i un foyer polivalent. Les exposicions temporals, les activitats i altres equipaments com la Biblioteca Josep Benet del barri del Clot s’articulen en el gran vestíbul de la planta baixa, concebut com una plaça pública coberta de transició amb l’exterior.

El fons del museu el formen més de 70.000 peces de les arts aplicades, des del Neolític fins a l’actualitat, patrimoni que comprèn tres grans divisions: col·leccions històriques d’arts decoratives (mobiliari, ceràmica, vidre, teixits, rellotges, papers decorats, etc.), col·leccions de disseny (de producte, gràfic i de moda) i arts d’autor dels segles XX-XXI (ceràmica d’art, esmalt d’art, joia d’art, etc.). Aquestes tres divisions s’organitzen en quatre exposicions permanents: indumentària, disseny de productes industrials, arts gràfiques i arts decoratives. Hi ha també exposicions temporals i propostes d’activitats. El Centre de Documentació conté més de 23.000 documents relacionats amb les arts de l’objecte i el disseny, a més d’una trentena d’arxius. Aquest material prové no tan sols del museu sinó també d’altres institucions com ara el FAD, el Barcelona Centre de Disseny i l’Ajuntament de Barcelona.