El conjunt, format per diversos jaciments que comparteixen un mateix context geològic i paleontològic, és situat al Cretaci superior (uns 65 milions anys d’antiguitat). Comprèn principalment quatre zones a l’est i al nord de la serra d’Ensija, entre els termes municipals de Fígols i Vallcebre, l’àrea total de les quals té una extensió d’uns 3.500 m2 repartits en quatre localitzacions: Fumanya nord, Fumanya sud, mina Esquirol i mina Tumí. A part les més de 3.500 icnites, que han proporcionat informació important sobre la locomoció i la morfologia icnològica dels titanosaures, també han estat descoberts alguns ossos i ous fòssils d’aquests dinosaures. És un dels jaciments paleontològics de dinosaures fòssils més importants d’Europa.
El jaciment fou descobert en clausurar-se la mina de lignit a cel obert de Fumanya, activa entre el 1975 i el 1985, que deixà al descobert les restes fòssils, identificades pels naturalistes Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs. El 1996 un equip internacional, format per tècnics del Musée des Dinosaures d’Esperasan (França), de la Universitat d’Amsterdam (Holanda) i del Museu d’Història Natural de Maastricht (Països Baixos), en va realitzar la primera cartografia i posteriorment ha estat estudiat sobretot per científics de l’Institut Miquel Crusafont. El 2001 els ajuntaments de Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà, amb el suport de l’Agència del Desenvolupament del Berguedà, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, iniciaren un projecte museístic i científic del jaciment, que fou inaugurat el 2017 amb el nom de Dinosaures de Fumanya. Forma part d’un projecte més gran, Dinosaures dels Pirineus, que inclou altres museus, com l’espai Dinosfera, a Coll de Nargó, o el Museu de la Conca Dellà, a Isona. El 2005 fou declarat bé cultural d’interès nacional. El maig del 2016, unes esllavissades causaren la desaparició de nombroses petjades a la paret sud del jaciment.