Tingué lloc entre el 27 de setembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, i acabà amb un alto el foc per part d’ambdós bàndols. De la part israeliana hi hagué 13 morts, i de la part palestina entre uns 1.170 i més de 1.400, segons les fonts, i amb una proporció també discutida de militars o militants i civils. Al setembre del 2009 una missió de les Nacions Unides emeté l’anomenat informe Goldstone, en què s’acusava ambdues parts de crims de guerra i de possibles crims contra la humanitat. Discutit sobretot pel Govern israelià, el principal responsable de l’informe, Richard Goldstone, es retractà a l’abril del 2011 d’algunes afirmacions, bé que la majoria dels autors les mantingueren. Ambdues parts foren també acusades de pràctiques il·legals o reprovables segons les convencions militars, especialment pel que fa a l’ús d’armament prohibit i d’escuts humans en forma de menors, dones o civils, acusacions que foren motiu també d’agres polèmiques. La reacció internacional fou diversa i controvertida. Donaren suport incondicional a Israel els EUA, el Canadà, Austràlia, Alemanya i Itàlia, entre d’altres, i a Hamàs, Líbia, Corea del Nord i l’Iran. Entre aquests dos extrems, condemnaren només Israel la major part dels països arabs o musulmans, l’Índia i Veneçuela, i condemnaren només Hamàs la Gran Bretanya i Polònia. Rússia, la Xina, Espanya i França demanaren la fi de les hostilitats indistintament.