Fill de pare basc i mare catalana, estudià empresarials a l’Escola Superior de Tècnica Empresarial (ESTE) de Sant Sebastià. Tanmateix, entre el 1971 i el 1983 es dedicà sobretot a impulsar la cultura basca. Aprengué basc i fou molt actiu en diverses iniciatives: professor a la ikastola Olabide de Vitoria-Gasteiz i professor de ciències (1974-77). Influït per Xabier Lete i per la Nova Cançó, fou cantautor professional i actuà al País Basc, Europa i Llatinoamèrica.
Ha publicat els discs Araba kantari (1974), Nik nahi dudana (1975), Txalaparte (1976), Herri bat gara (1978), Gutunak (1980) i Arimaren zubia/Pont de l’ànima (2006), també en català. Fou també un dels fundadors del diari Deia (1977). Del 1987 al 1999 fou membre del consell d’administració de la radiotelevisió basca i el 2006 fou fundador i primer president de l’Espai Catalunya-Topalekua (2006), casal català de Sant Sebastià.
En el vessant empresarial, en 1977-78 fou director comercial d’una empresa d’importació-exportació. Posteriorment, incorporat el 1985 a la Cooperativa Mondragón, treballà en l’àrea financera i d’assegurances i fou el responsable de les relacions internacionals. És també soci fundador d’una consultoria jurídica i empresarial.
En l’aspecte polític, estigué inicialment vinculat al Partit Nacionalista Basc, i del 1983 al 1985 fou portaveu del govern basc, però, quan es produí l’escissió que donà lloc a Eusko Alkartasuna (1986), s’adherí a aquesta formació, de la qual fou secretari general en 1999-2003. L’any 2006 abandonà la militància política. Director de l’Institut Basc d’Estadística (1998-99), els anys 1999-2001 fou membre del Parlament Europeu, integrat dins de l’Aliança Lliure Europea, de la qual posteriorment esdevingué membre d’honor.
Elegit diputat en les eleccions basques del 2001, fou vicepresident primer de la mesa del Parlament fins el 2005. L’any 2008 fou inhabilitat pel Tribunal Suprem per haver-se negat com a membre d’aquest òrgan, juntament amb el seu president Juan Maria Atutxa i Kontxi Bilbao, a dissoldre el partit Sozialista Abertzaleak el 2003, sentència declarada invàlida el 2017 pel Tribunal Europeu de Drets Humans. El Tribunal Suprem no revocà la seva condemna fins l’octubre del 2019. En 2012-13 fou director de l’Institut Català d’Empreses Culturals, i posteriorment retornà a les tasques de consultoria jurídica i empresarial. Fou delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid del juliol del 2019 al maig del 2021. El juny d’aquest any fou nomenat delegat del govern de la Generalitat davant la Unió Europea; a l’octubre del 2022 fou destituït del càrrec.