i Josep Maria Pujol i Sanmartín | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Pujol i Sanmartín

Lingüística i sociolingüística
filologia filol
Filòleg.
Barcelona, Barcelonès, 1947 — Barcelona, Barcelonès, 26 d’agost de 2012

Llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana, fou professor titular de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seva tasca docent i de recerca se centrà en tres camps: la literatura catalana medieval (segles XII-XIII), l’etnopoètica i el folklore (història del folklore, folklore narratiu) i l'ortotipografia, la història de la tipografia, del llibre i de la impremta. També impartí història de la lletra, dels caràcters tipogràfics i del disseny editorial a l'Escola Eina.

Col·laborà estretament amb Joan Solà, amb el qual fou coautor de dues aportacions molt rellevants, Tractat de puntuació (1989) i Ortotipografia (1995), i publicà també nombrosos articles sobre aquestes matèries. Sobre literatura catalana medieval cal esmentar la seva tesi doctoral sobre el Llibre dels feits de Jaume I, i, sobre folklore, edità el Rondallari català de Pau Bertran i Bros (1989). A banda, coordinà l’estudi antropològic Benvingut/da al club de la sida i altres rumors d’actualitat (2002).

Presidí des de la seva fundació (2002) l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana (APELLC), entitat que centra la seva activitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Llegir més...