i Sylvia Kristel | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Sylvia Kristel

cinematografia cin
Actriu neerlandesa.
Utrecht, 28 de setembre de 1952 — Amsterdam, 17 d'octubre de 2012

Cresqué en un ambient familiar inestable. A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe. L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pel·lícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament ( softcore ). Seguiren les seqüeles Emmanuelle: L'antivierge (1975), de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle (1979), de François Leterrier, i Emmanuelle 4 (1984) i Emmanuelle au 7ème ciel (1992), ambdues de Francis Leroi. Generalment en el mateix gènere o similars, actuà també en una quinzena de films com ara Alice or the Last Escapade (1977), de Claude Chabrol, Letti selvaggi (1979), de Luigi Zampa, Lady Chatterley's Lover (1981), adaptació del mateix Jaeckin de la novel·la homònima de D.H. Lawrence, Mata Hari (1985), de Curtis Harrington, Private Lessons (1981), d'Alan Myerson, etc., i també en sèries de televisió.

Casada diverses vegades, tingué un únic fill amb l'escriptor Hugo Claus, i en algunes èpoques de la seva vida l'addicció a l'alcohol i les drogues afectà molt negativament la seva vida personal. L'any 2006 publicà l'autobiografia Nue i també estrenà Topor et moi , un homenatge al dibuixant i escriptor Roland Topor, curt d'animació amb el qual obtingué un premi especial del Festival de cinema Tribeca de Nova York.

Llegir més...