L’ERO proporciona el marc legal a través del qual s’estableix una negociació entre els representants dels treballadors i l’empresa a fi de dotar el procés de màxima transparència i de preservació dels drets de les parts afectades. Segons les dimensions de la plantilla, la llei estableix una proporció mínima de treballadors per a acomiadar. En cas contrari, hom no pot parlar d’acomiadament col·lectiu ni, per tant, tramitar un ERO, i el procés s’estableix individualment per causes objectives. A més d’aquest requisit, per a poder tramitar un ERO cal que hi concorri una de les següents circumstàncies: pèrdua de personalitat jurídica de l’empresa; al·legació de pèrdues o guanys insuficients que impedeixin la viabilitat o la millora de l’empresa, i causes de força major que de manera imprevista tinguin com a resultat una situació de pràctica inviabilitat, com ara accidents, etc. No s’aplica un ERO en el cas d’una declaració de fallida o de concurs de creditors.
La realització de l’ERO consta de tres fases: període de consultes entre els treballadors i l’empresa amb l’objectiu de pactar les condicions de l’acomiadament (en empreses de més de 50 treballadors, no inferior a 30 dies); enviament de l’expedient a l’autoritat laboral i la seva aprovació i aplicació, si s’escau. En el cas de no haver-hi acord entre les parts, l’autoritat laboral ha de dictaminar si accepta o no les condicions proposades per l’empresa.