Graduat en economia agrícola per la Universitat de Wageningen i màster en economia d’empresa per la Universitat de Cork (1991), l’any 1985 ingressà al Partit del Treball (Partij van de Arbeid, PvdA), dins del qual ha ocupat diversos càrrecs, entre d’altres el de vicepresident del grup parlamentari (2008). En 1994-97 fou també regidor de la seva ciutat natal.
Del 1992 al 1995 formà part de l’equip d’assessors dels eurodiputats laboristes dels Països Baixos en les àrees d’agricultura i medi ambient, i del 1996 al 2000 exercí càrrecs com a assessor del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del govern dels Països Baixos. Diputat de la cambra baixa des de l’any 2000, fou portaveu en temes d’educació i en 2007-08 encapçalà la comissió parlamentària sobre la reforma educativa. El novembre del 2012 fou nomenat ministre de Finances del govern de coalició liberal-laborista presidit per Mark Rutte, i posà en pràctica mesures d’austeritat per a redreçar l’economia, afectada per la crisi del deute que esclatà el 2008. Després de les eleccions del març del 2017, els mals resultats dels laboristes comportaren la seva substitució en el nou govern de coalició format a l’octubre.
El gener del 2013 substituí el luxemburguès Jean-Claude Juncker a la presidència de l’Eurogrup (nom que reben les cimeres dels ministres d’economia dels estats membres de la zona euro), càrrec en el qual fou revalidat el juliol del 2015. Durant el seu mandat, encapçalà la política d’austeritat i de compliment estricte dels límits de dèficit de l’Eurogrup, imposades especialment als estats més afectats per la crisi del deute de la zona euro. Tingué un fort i polèmic protagonisme en la crisi bancària de Xipre (2013) i en el tercer rescat de Grècia (2015). Prengué part en la primera fase de les negociacions de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea (Brexit), després del referèndum del juny del 2016. El gener del 2018 fou rellevat de la presidència de l’Eurogrup pel portuguès Mario Centeno.