Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal (1948-2004) i fou membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (1986-2000).
A mitjan 1960 organitzà la primera marxa col·lectiva entre Reus i Montserrat (108 km). L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys. Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut (GR), i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització. De fet, el 1975, a petició de la Fédération Française de la Randonnée Pédestre, s’encarregà de senyalitzar la continuació del sender GR 7 a Catalunya, entre la Seu d’Urgell i Fredes.
Publicà nombroses guies i manuals d’excursionisme (Guia de Reus a Lourdes a peu, 1985; Vint anys del Dia del Camí de Muntanya, 1987; Els Camins mil·lenaris del Baix Camp, 1992; Memorial d'aiguats, 1995; Topònims ibèrics, 1998; Camins Mil·lenaris de Catalunya que seguien els pelegrins a Santiago, 1999; El Camí ancestral de Salou a Ulldemolins, 2001;Itineraris per la Serra La Llena i els Sagalassos, 2005), a més d’unes Memòries d'un metge caminador (2006).
Rebé nombrosos guardons, entre els quals hi ha la Insígnia d’Or de la FEEC (1995), la Medalla d’Argent de la ciutat de Reus (1995), la Creu de Sant Jordi (2000) i el premi de Medi Ambient (2003), entre d’altres.