i Kaija Saariaho | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Kaija Saariaho

Música
Kaija Saariaho

música mús
Compositora finlandesa.
Hèlksinki, 14 d’octubre de 1952

Estudià Belles Arts ,i posteriorment, composició a l’Acadèmia Sibelius d’Hèlsinki amb P. Eininen, on es graduà l’any 1981. Posteriorment amplià estudis a l’Escola Superior de Música de Friburg (Alemanya), on es diplomà sota la direcció de B. Ferneyhough i K. Huber el 1982, i a l’IRCAM de París, on estudià música electrònica i establí la seva residència.

Utilitza l'electroacústica en la majoria de les seves obres, juntament amb instruments acústics (amb una especial preferència pel violoncel) i, de vegades, altres estímuls extramusicals, com textos, impulsos visuals o fenòmens naturals.

El timbre i la textura del so són les variables principals de les seves primeres obres, com ara Verblendungen (1982-84), per a orquestra i cinta. A Jardin secret II (1984-86), per a clavicèmbal i cinta, introduí l'aspecte rítmic. Lichtbogen (1985-86), per a nou instruments i electrònica en viu, mostra el seu interès per l'ús de l'ordinador en la creació. En 1986-87 compongué Io , per a ensemble , cinta i electrònica en viu. Models de la natura aplicats a la composició musical són Nymphé a (1987), Du cristal (1989-90) i … à la fumée (1990), encarregada per l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles. Amers (1992) i Près (1992) són recerques en síntesi de so. El 2000 presentà L'amour de loin al Festival de Salzburg, òpera que tingué una repercussió notable i, posteriorment, en aquest mateix gènere, Adriana Mater (2005) i Émilie (2010).

En gèneres diversos és autora, entre moltes altres composicions, de Sept papillons , per a violoncel sol (2000); Nymphéa Reflection , per a orquestra (2001); Quatre Instants , per a orquestra i soprano; Orion , per a orquestra (2002); La Passion de Simon e, un oratori sobre la vida de Simone Weil (2006); el concert per a violoncel Notes on Light (2006); Mirage , per a soprano, violoncel i orquestra (2007), i el concert per a clarinet D'OM LE VRAI SENS (2010).

Ha estat guardonada amb un gran nombre de premis musicals, entre els quals destaquen el de l’Acadèmia Charles Cros (2000), la Medalla Sibelius (2002), el títol de Compositor de l’any (2008) de la revista Musical America , el premi de la Royal Philharmonic Society (2010), el Leonie Sonning (2011), un premi Grammy al millor disc d’òpera (2011) i el premi Polar de Música (2013), compartit amb el músic senegalès Youssou N’Dour. Per la seva aportació cultural, ha estat objecte d’altres reconeixements, com ara l’ingrés a les acadèmies de música sueca (1997), de les arts i les ciències dels EUA (2012), els títols de cavaller de l’Orde Nacional de les Arts i les Lletres (1997) i de l’Orde Nacional del Mèrit (2006) de l’Estat francès i la medalla Pro Finlàndia de l’Orde del Lleó de Finlàndia (2005).

Llegir més...