i Yoram Kaniuk | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Yoram Kaniuk

Literatura
literatura lit
Escriptor israelià.
Tel-Aviv, 2 de maig de 1930 — Tel-Aviv, 8 de juny de 2013

Fill d’emigrants judeorussos a Palestina que es destacaren en el moviment sionista, el 1948 s’incorporà a l’organització paramilitar Palmach. Ferit greument en els combats que precediren la fundació d’Israel, fou traslladat a Nova York per ser guarit i hi visqué durant deu anys.

L’any 1960 publicà la seva primer novel·la, Ha-Yored Lemala (‘L’ermità de la muntanya’), basada en aquesta experiència. Manifestà sempre una acusada bel·ligerància contra la influència del judaisme en l’Estat d’Israel, i el 2011 aconseguí que un jutjat canviés el seu estatut legal com a “jueu de nacionalitat però no de religió”.

La seva producció literària comprèn una trentena d’obres, majoritàriament novel·les, que foren valorades sobretot al final de la seva vida, en les quals combina els temes existencials, autobiogràfics i sobre la condició jueva, però igualment narracions per a infants, gènere en el qual també destacà, reculls de contes i assaigs. Hom pot esmentar Himmo Melech Yerushalayim (‘Himmo, rei de Jerusalem’, 1966), Adam Ben Kelev (‘Adam ressuscitat’, 1968), del qual el director nord-americà Paul Schrader féu una versió cinematogràfica el 2008; Ha-Sipur Al Doda Shlomtzion Ha-Gedolah (‘Tia Shlomtzion la Gran’, 1975), Ha-Yehudi Ha-Aharon (‘L’últim jueu’, 1981), Aravi Tov (‘El bon àrab’, 1985), Ahavat David (‘Un altre llibre de David’, 1990), Post Mortem (1992), Od Sipur Ahavah (‘Una altra història d’amor’, 1996), Tashach (‘Independència’, 2010, premi Sapir 2011), Exodus - Odysseia Shel Mefaked (‘Èxode – l’Odissea d’un comandant’, 1999, premi Méditerranée étranger 2000), Hayim Al Neyar Zechuchit (‘Fet a la meva manera’, 2003) i Al Ha-Chaim Ve-Al Ha-Mavet (‘Entre la vida i la mort’, 2007). La seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües.

Rebé, també, els premis Ze’ev de literatura infantil (1980), dels Drets de l’Home del Govern francès (1997), de la presidència de l’Estat d’Israel (1998) i el Bialik de les lletres hebrees (1999), a més del títol d’oficial de l’Orde de les Arts i les Lletres del Govern francès (2012).

Llegir més...