Hassan Rouhani

(Sorkhekh , Semnān, 13 de novembre de 1948)

Hassan Rouhani

© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro

Polític i aiatol·là iranià.

Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom (1960-69) i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972.

Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa. A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries. Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatol·là Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la teocràcia islàmica a l’Iran (1979), l’any 1980 fou elegit membre de l’assemblea consultiva (majlis), en la qual fou reelegit fins l’any 2000, i també membre del Consell Suprem de Seguretat Nacional (1989-2005), que supervisa l’acció de govern.

Durant la guerra Iran-Iraq (1982-88) fou membre del Consell Suprem de Defensa de l’Iran i, des del 2000, és també membre de l’Assemblea d’Experts. A més, també formà part del comitè negociador del projecte nuclear que enfrontà l’Iran amb Occident sota la presidència de l’aiatol·là Mohammad Khatami (2003-05).

El 15 de juny de 2013 concorregué a les eleccions presidencials, en les quals obtingué la victòria (50,7% dels vots) davant dels altres cinc candidats (entre els quals era l’únic clergue), especialment els fidels al president sortint Maḥmūd Ahmadinejad i el líder suprem Ali Khamenei. Considerat un moderat, accedí al càrrec al mes d'agost i, al setembre, amb el president Barack Obama, protagonitzà el primer contacte directe entre els màxims mandataris dels Estats Units i l'Iran des del 1979. Al novembre, ambdós governs signaren un acord pel qual s'aixecaven parcialment les sancions sobre l'Iran en canvi d'aturar el programa d'enriquiment durani i de permetre l'accés a les instal·lacions nuclears iranianes als inspectors de l'ONU. Al llarg del seu primer mandat, a l'interior consolidà la posició dels moderats, que es reflectí en el resultat de les eleccions legislatives i a l'Assemblea d'Experts que escull el cap suprem de l'Estat i, a l'exterior, mantingué les bones relacions de l'Iran amb Rússia i, per contra, cresqueren les tensions i la rivalitat amb l'Aràbia Saudita. En les eleccions presidencials de maig del 2017 aconseguí un segon mandat, imposant-se amb el 57% dels vots.