Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits: fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma. Col·laborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social. Publicà les novel·les Le scarpe appese al cuore (1995); Un uomo che forse si chiamava Schulz (1998), Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció; Stramonio (2000); Il dolore perfetto (2004), Premi Strega; Un mare di nulla (2006); Comallamore (2009); Ricucire la vita (2011) i L’amore graffia il mondo (2012). És també autor dels reculls de narracions L’angelo di Coppi (2002), Pensieri crudeli (2006) i Diletto (2009). També publicà amb Marco Baliani La Repubblica di un solo giorno (2011).