Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista.
El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític. El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà. Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina (que segrestà i probablement assassinà un fill seu), durant aquesta etapa conreà sobretot l’art abstracte.
Retornà a l’Argentina el 1991 i reprengué l'obra de denúncia, centrada en una crítica ferotge de la dictadura, i també de la religió. La jerarquia eclesiàstica qualificà diverses de les seves escultures de blasfemes. La seva obra tingué una gran projecció mundial.
El 2007 rebé el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia, i el 2009 el Museum of Modern Art de Nova York li dedicà una retrospectiva.