El fort creixement del partit nazi, amb més de 50.000 membres aquest any, que incloïa també un cos de tropes d’assalt, les SA (Sturmabteilung), el col·lapse econòmic en què es trobava sumida la República de Weimar i la consegüent amenaça de descomposició arran d’un estat de violència generalitzada constituïen el context que afavorí la temptativa de presa del poder a través d’un cop insurreccional. Hi contribuí, també, l’exemple reeixit de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini de l’any anterior.
Els mesos anteriors, Hitler planejà la presa del poder mitjançant un cop de força amb tres prominents simpatitzants del nacionalsocialisme: el general Otto Ritter von Lossow, el cap de la policia bavaresa Hans von Seisser i el primer ministre de Baviera Gustav von Kahr, i rebé també el suport tàcit del general Erich Ludendorff.
Tot i que el 4 d’octubre els tres primers renunciaren al cop, Hitler decidí actuar sol: la nit del 8 de novembre, al capdavant de 600 paramilitars de les SA, irrompé en un míting que tenia lloc en una cerveseria de la capital bavaresa en què participaven Lossow, Kahr i Seisser, als quals obligà, sota amenaça de les armes, a unir-se a la insurrecció. Tanmateix, finalment els deixà marxar, i l'endemà, després d’un tiroteig amb la policia en què moriren diversos nazis, el cop fou avortat.
Hitler fou empresonat fins el 1924, i li foren prohibides les al·locucions públiques fins el 1927. Durant el temps que estigué pres escriví Mein Kampf
, que li donà una gran popularitat. El partit nazi fou prohibit fins el 1925. El fracàs del putsch
de Munic convencé Hitler d’assolir el poder mitjançant procediments legals, cosa que aconseguí l’any 1933 en guanyar les eleccions.