Inicià la seva formació musical al Conservatori de Cernăuţi i el 1938 es traslladà a Roma, on estudià amb Alfredo Casella a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília. El 1942 obtingué el premi Enescu per la composició Sinfonietta. Compaginà l'activitat compositiva amb la de conferenciant, crític musical i pianista.
Naturalitzat italià el 1951, ocupà diversos càrrecs en el món musical i cultural italià: director artístic de l'Acadèmia Filharmònica de Roma (1955-58 i 1966-69), del Teatro Comunale de Florència (1968-72) i de l’Orquestra Nacional de la RAI de Torí (1973-89), president de l’Acadèmia Filharmònica Romana (1994-2006) i membre del comitè directiu de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma. La temporada 1995-96 fou director artístic de la Scala de Milà. Fou també president de la Societat Italiana d’Autors i Editors (1987-93) i de la Confederació Internacional d'Autors i Compositors (1990-94).
Com a compositor conreà el dodecatonisme, l’atonalitat i la música electrònica. De la seva producció sobresurt l'òpera Storia di una mamma (1951), la cantata III Le ciel est vide (1953), basada en un text de Gérard de Nerval i amb un llenguatge deutor de l'expressionisme, i Tetraktys (1984), per a quartet de corda. Els anys noranta compongué també Cinque elegie su testi biblici, Melodia variata i Le stagioni giapponesi, 24 Haiku. És autor de bandes sonores, especialment de pel·lícules del director Luciano Emmer, i també dels films Romeo e Giulietta, de Renato Castellani (1954) i La beauté du diable, de René Clair (1950). Rebé la Medalla d’Or al mèrit de la cultura i les arts de la República Italiana (1995). L’any 2011 publicà Vivere la musica. Un racconto autobiografico.