A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família. Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà (escola rabínica). El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país. Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983. Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys de l’existència de l’Estat. El 1984 fundà el partit Shas, el principal partit religiós, que ha format part de diversos governs de coalició d’Israel. Contribuí a una interpretació menys rígida de la Torà: admeté, per exemple, la fórmula “pau per territoris”, bé que a partir de la segona intifada (2000) la seva posició respecte als palestins fou molt més bel·ligerant. També donà permís a les dones dels soldats desapareguts en combat per tornar-se a casar. El seu enterrament congregà centenars de milers de persones, i rebé l’homenatge dels principals líders polítics israelians.