Adherit al Partit Nacionalsocialista (1933), com a oficial de les SS formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats. Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes. Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort. Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics (en la pràctica, les persones assassinades foren 335). La matança tingué lloc el 24 de març de 1944 a les Fosses Ardeatines, coves de fang a la mateixa Roma, on després foren sepultats els cadàvers.
Acabada la Segona Guerra Mundial, Priebke es fugà el 1946 del camp de presoners britànic on havia estat empresonat i dos anys després s’establí a l’Argentina, on visqué en l’anonimat. Arran d’una entrevista amb un periodista nord-americà en la qual reconeixia haver participat en la massacre i haver elaborat la llista de les víctimes, fou extradit a Itàlia (1995).
Jutjat a Roma, es declarà innocent en tot moment adduint que complia ordres. Tot i que fou declarat culpable, el 1996 fou deixat en llibertat per prescripció del cas. El 1997 es va anul·lar aquesta sentència i hom el processà de nou. Condemnat a quinze anys de presó (dels quals només en complí tres), després de recórrer la sentència al Tribunal d’Estrasburg fou condemnat a cadena perpètua (1998), però a causa de l’edat i de l’estat de salut hom li permeté complir la pena en règim domiciliari (a casa del seu advocat), provisió que fou motiu de nombroses protestes. Priebke fou, a més, declarat culpable de la deportació d’uns 7.000 jueus italians al camp de concentració d’Auschwitz, i també de tortures.