Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, amplià estudis al Psychologisches Institut de Bonn i es doctorà el 1949. Aquest mateix any ingressà al Departament de Psicologia Experimental del CSIC i, en 1951-53, féu una estada al Maudsley Hospital de Londres. El 1961 guanyà per oposició la càtedra de psicologia de la Universitat de València i hi creà el primer departament d'aquesta disciplina, i el 1966 la de la Universitat de Madrid, on exercí fins a la jubilació el 1986, any que obtingué el premi Príncipe de Asturias en ciències socials. El 1988 ingressà a la Real Academia Española. Considerat l’introductor de la psicologia científica a l’Estat espanyol, és autor de nombroses obres, entre les quals cal esmentar Introducción a la psicología contemporánea (1964), Cuestiones de psicología evolutiva (1964), Constitución y personalidad (1966), La mente humana (1969), Grandeza y servidumbre de la metafísica (1972), Principios de psicología (1975), Mas allá de Freud (1976), Psicopatología de la vida urbana (1977), La psicología y el hombre de hoy (1986), Psicología y psicohistoria (1988), Principios de psicología (1995) i El corazón del laberinto (1997).
José Luis Pinillos
Psicofundación