D’una família de tradició monàrquica, era marquès de Santa Cruz de Ribadulla. A setze anys (1937), s’allistà voluntari a l’exèrcit franquista sublevat contra la Segona República Espanyola i durant la Guerra Civil Espanyola combaté als fronts de Terol, Madrid i València. Capità a la División Azul, participà al costat de l’exèrcit nazi en el setge de Leningrad (actualment Sant Petersburg) en 1941-43.
En tornar a l’Estat espanyol, el 1945 fou ascendit a comandant, i el 1959, a tinent coronel. Exercí en escoles militars, i el 1954 fou designat instructor militar del príncep Joan Carles de Borbó, i el 1965, cap de la Secretaria del Príncep. En ser coronat Joan Carles (1975), passà a ocupar el càrrec de secretari general de la Casa del Rey, del qual fou cessat a l’octubre del 1977 per demanar el vot per a Alianza Popular. Membre de l’estat major fins el 1981 i contrari al reformisme del president del govern Adolfo Suárez, després de la seva destitució fou professor principal de l’Escola Superior de l’exèrcit, i el 1979, general en cap de la División de Montaña “Urgel” i governador militar de Lleida.
Després de l’intent de cop d’estat del Vint-i-tres de febrer, fou detingut el dia 28, acusat d’estar involucrat en la trama del cop, cosa que sempre negà. Al juny del 1982 el Consell Suprem de la Justícia Militar el condemnà a sis anys de presó per rebel·lió militar, i a l’abril de l’any següent el Tribunal Suprem li imposà una condemna de trenta anys i la inhabilitació. Bé que hom no ha determinat amb precisió el grau d’implicació d’Armada en els fets, hi ha un elevat consens a considerar-lo el cap de govern previst pels colpistes en cas que haguessin aconseguit els seus objectius. Fou indultat al desembre del 1988 per motius de salut.