Ada Colau i Ballano

(Barcelona, 3 de març de 1974)

Ada Colau

Activista i política.

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona. S’inicià en l’activisme en els moviments antiglobalització, en la plataforma Aturem la Guerra, contra la guerra de l’Iraq (2003), i en el moviment dels Indignats (2011). Professionalitzada a l’Observatori DESC-Drets Econòmics, Socials i Culturals, impulsà el Taller contra la Violència Immobiliària, i a partir d’aquesta iniciativa sorgí, el 2009, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), una entitat dedicada a combatre les execucions hipotecàries i els desnonaments, de la qual fou cofundadora i portaveu fins el maig del 2014. Al capdavant de la PAH aconseguí, el febrer del 2013, que el Parlament espanyol admetés a tràmit una iniciativa legislativa popular (ILP) per a la dació en pagament, bé que finalment rebutjà la llei aprovada pel govern del Partido Popular a l’abril. Les seves accions de denúncia dels bancs amb relació a l’habitatge l’enfrontaren reiteradament al govern del PP.

El juny del 2014 fou una de les impulsores i la portaveu de la candidatura municipalista Guanyem Barcelona (des del febrer del 2015 amb el nom Barcelona en Comú), integrada per independents de l’esquerra alternativa, ICV-EUiA, Podem Barcelona, la plataforma Procés Constituent i Equo. Al capdavant d’aquesta formació, guanyà les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. El 13 de juny fou investida alcaldessa de Barcelona (primera dona en ocupar el càrrec) al capdavant d’un govern municipal en minoria, succeint Xavier Trias. Entre el maig del 2016 i el novembre del 2017 governà en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya. La seva acció principal se centrà en la regulació del turisme a Barcelona (moratòria hotelera, pisos turístics il·legals, etc.), en la protecció dels sectors més desprotegits (projectes de lloguer social), en la descongestió del trànsit i en la creació de zones de vianants amb mesures no sempre ben acceptades o amb uns resultats controvertits. Intentà també influir en el tancament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca, de competència estatal, i es destacà molt especialment en les reivindicacions en contra de la violència de gènere, la defensa dels col·lectius LGTBI i de l’acollida de refugiats i immigrats en la crisi que esclatà arran de la guerra civil a Síria, mentre que en matèria de seguretat ciutadana la seva gestió fou controvertida.

Ha observat una posició equidistant en el conflicte independentisme-unionisme molt criticada per ambdues parts, tot i que algunes de les iniciatives del seu govern relatives a la simbologia de la ciutat (especialment en el nomenclàtor) han incidit en el canvi d’alguns noms de carrers dedicats a la dinastia borbònica. Així mateix, reivindicà des del seu càrrec la llibertat dels presos polítics arran del Referèndum de l’1 d’octubre, al qual, en qualitat de “mobilització”, donà suport, i la resolució política i no judicial del conflicte. En les eleccions municipals del maig del 2019 Barcelona en Comú fou la segona força més votada, per darrere d’Esquerra Republicana de Catalunya (amb el mateix nombre de regidors). Un acord de govern amb el PSC i el suport extern de la candidatura de Manuel Valls (inicialment avalada per Ciutadans), segellà la seva continuïtat a la batllia. Prengué possessió del càrrec el 15 de juny.

En les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 es tornà a presentar al capdavant de Barcelona en Comú, que fou la tercera força amb 9 regidors (20% dels vots), i pactà amb el PSC i el PP investir el socialista Jaume Collboni com a alcalde.

És autora dels llibres Vides hipotecades (2012) i Sí que es pot (2013), ambdós amb Adrià Alemany. En representació de la PAH, el 2013 recollí el premi Ciutadà Europeu de l’Europarlament, que reconeix la defensa dels drets humans i dels valors europeus. L’any 2016 fou nomenada copresidenta de Ciutat i Governs Locals Units (CGLU), la principal xarxa internacional de ciutats.