Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà (1971), posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora (1972) i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica. Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics. Juntament amb el seu marit,Modest Montoto San Miguel (Barcelona, 1939), també professor de la Universitat d’Oviedo, col·laborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’Oviedo, Burgos, Lleó, Sevilla, Palma, Barcelona i Lleida, els monestirs de Ripoll, Santo Domingo de Silos i El Escorial, la Pedrera de Barcelona o el Museo del Prado. Publicà, en col·laboració, Las piedras de la catedral de Oviedo y su deterioración (1983) i Manual de diagnosis y tratamiento de materiales pétreos y cerámicos (1997). Des del 1977 fou membre de l’International Council for Monuments and Sites.