Galileo

m
Electrònica i informàtica

Sistema de navegació per satèl·lit desenvolupat per la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea (ESA).

El principal objectiu del projecte és disposar d’un sistema de posicionament global d’alta precisió sense dependència de sistemes com ara GLONASS (Rússia), GPS (EUA) o COMPASS (Xina), que poden ser inhabilitats en cas de conflicte militar. Tanmateix, és compatible amb aquests i altres sistemes dins del sistema global de navegació per satèl·lit (GNSS). El Galileo consta de 30 satèl·lits en òrbita terrestre mitjana, a 23.222 km d’altitud, distribuïts en 3 plans orbitals amb una inclinació de 56º. Un satèl·lit de cada pla es manté en reserva, per substituir qualsevol dels altres 9 en cas de fallida.

El projecte es presentà el 1999 i s’inicià oficialment l’any 2003. El desplegament complet de tot el sistema era previst per a l’any 2020. El 2005 i el 2008 es llançaren els dos primers satèl·lits experimentals amb la finalitat de validar la posada en òrbita del sistema i l’arquitectura terrestre. El 2011 i el 2012 es posaren en òrbita dos parells de satèl·lits Galileo-IOV (In-Orbit Validation) per a la comprovació de les capacitats del sistema en funcionament.

Amb 18 satèl·lits posats en òrbita per coets Sojuz i Ariane, el 2016 s’inicià la fase final i l’entrada en servei gradual del Galileo anomenada FOC (Full Operational Capability). La vida útil dels satèl·lits en òrbita era de 12 anys. En l’estadi inicial del FOC el Galileo oferia tres tipus de servei: l’obert, orientat al públic general amb temps i posicionament precisos de manera gratuïta; el públic regulat, orientat a aplicacions governamentals com ara la policia o les ambulàncies, i el de cerca i salvament, destinat al suport i coordinació a tasques de rescat. A banda, eren previstos dos serveis més d’alta precisió: el servei comercial, amb prestacions no gratuïtes de valor afegit, i el servei per a aplicacions crítiques, per a qüestions de transport i d’ús militar.