Sebastià Piera i Llobera

(Santa Maria de Meià, Noguera, 28 de desembre de 1917 — Ajaccio, Còrsega, 8 de març de 2014)

Polític i militant comunista.

Fill d’un mestre d’escola, combaté en el bàndol republicà en la Guerra Civil Espanyola. Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en acabar la guerra s’exilià a França i, després d’estar retingut als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià, anà a l’URSS i el 1941 s’allistà a l’Exèrcit Roig per lluitar contra l’exèrcit nazi en la Segona Guerra Mundial. L’any 1947 retornà clandestinament a Catalunya, però fou detingut juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt (afusellat el 1949).

Sotmès a interrogatoris i tortures per la policia franquista sota les ordres del comissari Juan Creix, que li deformaren la cara permanentment, el 1948 aconseguí fugir a Andorra i, d’allà, a França. Considerant-lo un espia, les autoritats d’aquest país el deportaren a Còrsega, illa que no li fou permès d’abandonar fins l’any 1965. Mort Franco (1975), pogué retornar a Catalunya, bé que continuà residint a Còrsega. Membre de la comissió d’honor del PSUC, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2004). L’any 2010 ICV li reté un homenatge.