Un grup de prohoms, majoritàriament osonencs, acordaren segellar una aliança amb Anglaterra segons la qual els catalans lluitarien contra Felip V de Castella i a favor de l’arxiduc Carles i, a canvi, Anglaterra respectaria les constitucions catalanes. El document atorgà poders a Antoni de Peguera i Domènec Perera per a iniciar negociacions amb la corona d’Anglaterra a través de Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna, que es resolgueren al juny en el pacte de Gènova, que decidí l’entrada dels catalans en la guerra de Successió.
El pacte dels Vigatans tingué, per força, un caràcter oficiós, atès que Barcelona, seu de la Generalitat de Catalunya, era sotmesa a una dura repressió pel virrei Velasco, al servei de Felip V. La reunió fou convocada secretament pel vicari general del bisbat de Vic, i rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs i Costa, i signaren el document Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs, Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), Jaume Puig i Beuló (Jaume Puig de Perafita), els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, i Josep Moragues i Sobrevia. Des del 2003 se celebra anualment a Vic la Marxa dels Vigatans, una de les primeres marxes de torxes per a reivindicar la independència de Catalunya. A banda, l’any 2014, amb motiu dels actes del tricentenari del 1714, tingué lloc una commemoració oficial del pacte dels Vigatans a l’ermita de Sant Sebastià.