i Primavera Àrab | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Primavera Àrab

història hist
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.

La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia. S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques. Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011. Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials. Destacaren sobretot els  d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la caiguda dels presidents Ḥusnī Mubārak  i Moammar al-Gaddafi al febrer i al marc del 2011 respectivament. A Jordània, Qatar i Síria es produïren protestes semblants, les quals no aconseguiren, però, derrocar els règims respectius. En altres països com el Marroc i Algèria les protestes, en canvi, foren comparativament febles.

En conjunt, les revoltes seguiren un patró similar: iniciades i protagonitzades sobretot per sectors majoritàriament urbans, joves i sense adscripció religiosa, canalitzaven un gran malestar contra la corrupció generalitzada de les elits, la repressió de l’oposició i la manca de perspectives d’una població jove amb uns nivells d’atur crònicament molt elevats. Les protestes reberen immediatament l’adhesió dels grups i sectors musulmans, que pugnaren per imposar-se, i només en un cas (Líbia) reberen suport puntual internacional per a enderrocar el govern.

Llevat de Tunísia, on després de dos anys de govern dels islamistes aquests cediren el poder a un executiu provisional per a celebrar eleccions el 2014, la resta d’estats on les revoltes enderrocaren els governs presentaven escenaris d’una greu incertesa i inestabilitat: Líbia entrà de fet en una guerra civil entre faccions, mentre que a Egipte l’exèrcit enderrocà i empresonà al juliol del 2013 el president Muḥammad Mursī , líder dels Germans Musulmans i guanyador de les eleccions del juny de l’any anterior. A Qatar i Jordània s’imposà la repressió, mentre que a Síria els enfrontaments entre el règim de Bašār al-Assad i els diversos grups d’oposició es convertiren en una guerra civil oberta que ha esdevingut el conflicte més cruent del segle XXI.

Llegir més...