Juan Diego Botto

(Buenos Aires, 29 d’agost de 1975)

Juan Diego Botto

© Festival de Cine de San Sebastián

Actor i director teatral i cinematogràfic d’origen argentí.

Fill d’un actor desaparegut durant la dictadura argentina, als tres anys s’exilià amb la seva família a Espanya. Començà a actuar d’infant i, després de formar-se a Nova York, es feu popular com a actor de sèries de televisió, entre d’altres, Nuevas aventuras de El Zorro (1990-93). De la seva filmografia sobresurten Historias del Kronen (1995), de Montxo Armendáriz; Martín Hache (1997) i Roma (2004), d’Adolfo Aristarain; Plenilunio (1999), d’Imanol Uribe; Asfalto (2000), de Daniel Calparsoro; The Dancer Upstairs (2001), de John Malkovich; Vete de mí (2006), de Víctor García León; Bordertown (2006), de Gregory Nava; La mujer del anarquista (2008), de Marie Noëlle i Peter Sehr; El Greco (2007), de Yannis Smaragdis; Todo lo que tú quieras (2010), d’Achero Mañas; Ismael (2013), de Marcelo Piñeyro, i Los europeos (2020, premi Feroz a millor actor de repartiment), de Víctor García León. Dirigí també el curtmetratge Doble moral, inclòs al film col·lectiu Hay motivo! (2004), contra la guerra de l’Iraq.

En l’àmbit teatral, ha destacat com a intèrpret de tragèdies de William Shakespeare (Coriolà, Hamlet, que també dirigí i per la interpretació del qual guanyà un Fotogramas de Plata el 2008). El 2014 obtingué dos premis Max, un al millor text i l’altre com a actor teatral, per Un trozo invisible de este mundo (2013), obra escrita i interpretada per ell. El 2022 guanyà un nou premi Max com a millor actor i el Premio Nacional de teatre 2021 per Una noche sin luna, dirigida per Sergio Peris-Mencheta, una obra que recull entrevistes, converses i conferències de Federico García Lorca.