i Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana

dret dr
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre de 2014

Té per objecte la celebració de consultes populars a tot Catalunya o també restringides a localitats o parts del territori. El seu resultat no és vinculant i en són excloses les preguntes referides a drets i llibertats fonamentals, qüestions tributàries o pressupostos ja aprovats. Poden ser convocades pels ens locals i per la Generalitat, i no requereixen l’aprovació de l’Estat espanyol. Poden ser proposades i admeses a tràmit pel president de la Generalitat, el govern, el Parlament o les institucions locals, i també pels ciutadans, prèvia presentació de 75.000 signatures que les avalin. Els electors han de tenir almenys 16 anys i el cens s’estableix a partir del Registre de Població de Catalunya. Per a la participació d’estrangers, la llei especifica una estada mínima per als procedents de la Unió Europea (un any) i extracomunitaris (3 anys). Els catalans residents a l’estranger s’han de registrar prèviament a la votació. La Llei de consultes també inclou la regulació d’altres instruments per a conèixer l’opinió dels ciutadans de Catalunya sobre temes diversos.

Fou aprovada amb els vots favorables de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Cataluna-Verds, la Candidatura d’Unitat Popular i el Partit dels Socialistes de Catalunya (106 vots) contra els desfavorables del Partido Popular i Ciutadans (28). Emparant-se en la Llei de consultes, el 27 de setembre el president de la Generalitat Artur Mas signà el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, pel qual es preguntava als ciutadans si Catalunya havia de ser un Estat i, en cas afirmatiu, si havia de ser un Estat independent. El 28 d'octubre i el 4 de novembre de 2014  el Tribunal Constitucional acceptà a tràmit per unanimitat el recurs del govern espanyol contra les dues modalitats successives de la consulta no referendària del 9 de novembre, convocada pel govern català sobre l'estatut polític de Catalunya en relació amb Espanya. El 25 de febrer de 2015 el Tribunal Constitucional declarà inconstitucionals (i, per tant, nuls) els dos preceptes de la Llei de consultes referits a l'àmbit nacional (que comprèn tot el territori català) i el caràcter general de les consultes.També fou anulat el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014, que la instància judicial considerà un "referèndum encobert".

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2015-02-25
Llegir més...