La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978. Diplomat (1987) i doctorat (1990) en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu (1991-93) i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku (Finlàndia) (1993-96). El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució. Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica. Ha centrat la recerca en la utilització de molècules fluorescents per a poder superar el límit de difracció en els microscòpics òptics, que n’impedeix augmentar la resolució més enllà d’un cert punt. Amb l’aplicació de les tècniques ideades per ell i altres és possible visualitzar processos intracel·lulars en temps real. Per aquesta aportació rebé el 2014 el premi Nobel de química, compartit amb Eric Betzig i William Moerner. Ha rebut també, entre d'altres, els premis Gottfried Wilhelm Leibniz (2008), l'Otto Hahn (2009) i el de la Fundació Kavli en la categoria de nanociència.
Stefan Hell
© Deutscher Zukunftspreis / Ansgar Pudenz