Reclamat per les institucions catalanes des del segle XVI, les seves funcions foren exercides de fet per l’audiència reial, creada per Ferran II el 1493. El Tribunal de Contrafaccions té l'origen en les Corts de 1701-1702 convocades per Felip V d’Espanya i ratificades en les de 1705-1706, convocades per Carles VI. Tot i les dificultats sorgides arran de la guerra de Successió, funcionà fins a l’abolició de les institucions catalanes, però la major part de la documentació fou destruïda després de la derrota del 1714, molt probablement per les autoritats borbòniques. El Tribunal era format per sis jutges, tres per part del rei i tres per part de la Cort. En cas d'empat, un dels jutges triat a l’atzar decantava la decisió.