i Jacques Bodmer | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jacques Bodmer

música mús
Director d’orquestra.
Barcelona, Barcelonès, 1924 — Tarragona, Tarragonès, 5 de març de 2014

De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen (1946-48). Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical.

A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral de l’obra per a orquestra de cambra de Schönberg, Berg i Webern. Dirigí la primera audició a Catalunya de L’art de la fuga de Bach i dels Gurrelieder de Schönberg, així com d’obres d’altres compositors europeus del segle XX com ara Bartók, Hindemith, Schönberg, Eisler, Stravinsky, Britten o Welles, que portà arreu de l’Estat. En 1956-58 fou enginyer de so a la ràdio de Zuric i secretari del festival mundial de la Société Internationale pour la Musique Contemporaine.

Després d’un breu retorn a Barcelona com a director musical de l’Orquestra Filharmònica, del 1960 al 1986 residí en diversos països de l’Amèrica del Sud, on fou director titular de l’Orquestra Nacional de Santiago de Xile, l’Orquestra de la Radiodifusió de l’Uruguai i l’Orquestra Simfònica Nacional d’Argentina. Al seu retorn a l’Estat espanyol, entre el 1986 i el 1993 fou director titular de l’Orquestra Santa Cecília de Pamplona. Amb l’Orquestra de Màlaga enregistrà la integral de les obres per a violí i orquestra de Pablo Sarasate. Dirigí el seu últim concert el 2001, al Festival d’Òpera de Dublín.

Data de revisió: 
2014-10-30
Llegir més...