Des del 1960 regentà la seva explotació ramadera a Campo Grande, on residí fins a la mort. L'any 1937 publicà Poemas concebidos sem pecado, el primer dels seus 18 reculls de poemes. La seva obra és considerada un dels cims de la lírica contemporània en llengua portuguesa. En el seu gran domini del llenguatge tenen un paper fonamental la recreació de l’oralitat i els dialectes. Guanyà dos cops el premi Jabuti, el més important del Brasil, per O guardador de águas (1989) i O fazedor de amanhecer (2002), a més del Premi Nacional de poesia per Gramática expositiva do chão (1966) i el Premi Nacional de literatura pel conjunt de la seva obra (1998).