Mont del Temple

Indret de la ciutat vella de Jerusalem.

Anomenat pels hebreus Har haBayit i pels musulmans Ḥaram al-Šarīf, és flanquejat per les mesquites d’‘Umar, o Cúpula de la Roca, i d’Al-Aqsà, i pel Mur Occidental. Segons la tradició islàmica, hi tingué lloc l’ascensió al cel del profeta Mahoma. Per la seva banda, el judaisme afirma que l’indret coincideix amb el mont Morià esmentat a la Bíblia, on foren erigits el temple de Salomó (destruït el 586 aC) i el Segon Temple, del qual en resta únicament la part occidental de la muralla que l’encerclava després de la destrucció el 70 dC.

A causa del gran simbolisme sagrat del lloc, i sobretot arran del conflicte palestinoisraelià, és potencialment un dels focus de tensió més importants de la zona. Bé que després de la guerra araboisraeliana del 1967 l’exèrcit d’Israel se n’emparà, en transferí immediatament l’administració a una autoritat islàmica. L’accés als no musulmans hi és estrictament restringit,  i també la prohibició de pregar-hi. El 2014, la protesta d’un rabí que reclamava per als jueus la possibilitat de pregar-hi desencadenà una onada de violència.