Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient. El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina (Sicília), d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa (Crimea), on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320. Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà.
De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del vessant descriptiu inclou també nombroses observacions. Entre d’altres, fou un dels primers a relacionar la llegenda del Preste Joan amb el regne cristià d’Etiòpia. Incloïa també suggeriments geopolítics amb l’objectiu de bastir una aliança estratègica amb diversos pobles de l’Orient contra els musulmans. Com a reconeixement a la seva tasca, Joan XXII nomenà Jordà bisbe de Columbum, a la costa Malabar. Bé que algunes fonts situen la seva mort per lapidació a Bombai el 1336, no és clar que repetís el viatge. Es convertí, tanmateix (almenys nominalment) en el primer bisbe catòlic a l’Índia, dos segles abans de l’erecció del bisbat de Goa (1539). Les Mirabilia foren utilitzades per Cresques Abraham com a font de la toponímia del seu Atles. Al principi del segle XIX un diplomàtic francès descobrí a Londres una còpia de les Mirabilia, que el 1839 es publicaren per primer cop (en versió francesa), i el 1863 en fou publicada una versió en anglès. L’any 2014 Jordi Joan Baños en feu la primera traducció al català.
L’origen de Jordà de Catalunya és controvertit: bé que fonts franceses situen el seu naixement a la localitat occitana de Severac, la butlla papal que el nomena bisbe s’hi refereix com a Jordanus Catalanus. Hom ha suggerit també que l’atribució de l’origen francès o occità de Jordà es deu a la rivalitat política entre els regnes de França i Catalunya-Aragó davant del papat, que s’hauria decantat pel primer.